La mar de camins ens porten pels escenaris de la vida. Avui m'aturo i sec a contemplar des d'una pedra on sóc... i cap on vaig. Allà ,el meu horitzó...puc triar els camins per acostar-m'hi. De vegades no veig l'horitzó, perquè no m'aturo i la pols del camí enterboleix el més immediat.
Tant sols m'agrada recordar que puc obrir els ulls i mirar. Vull recordar que ara encara puc triar. Puc triar : cap on dirigir les meues passes, com aixecar el peu i amb qui...
Què bonic poder triar...sempre, puc triar ...i trobar un nou camí.
