dijous, 3 de juny del 2010

LA CANTANT ESTER FORMOSA UTILITZA EL MÈTODE FEDORA ABERASTURY

La vida em va iniciar en el camí de les tècniques corporals i la Gestalt a través del mètode Fedora Aberastury, quan tenia 9 ó 10 anys, gràcies al regal d'una escoliosi.
Els camins són inescrutables, això sí cal escoltar les senyals i signes en el cos per no perdre's en el camí. Un desviametn de columna incipient em va ajudar a centrar el meu camí; això sí cal escoltar l'eco d'aquelles lliçons, primeres experiències amb la consciència de l'energia, per seguir descabdellant el fil d'Ariadna.
M'ha fet gràcia descobrir que Ester Formosa, que té una véu preciosa i l'he pogut gaudir en directe a Ulldecona,a les Jornades Musicals de l'Ermita de la Pietat, ensenya el mètode...una rara perla.

RIO ABIERTO A ESPAI DELTA


www.Tu.tv


Mostra d'una classe de la teràpia RIO ABIERTO. Impartida per Betlem Casanovas .He participat en alguna sessió impartida per ella a La Sénia. Genial!!!

Quimi Portet - Rius de Babylon."UNA TERÀPIA CENTRADA EN RIURE'S DE SI MATEIX".

la mar de camins

la mar de camins

function googleTranslateElementInit() {
new google.translate.TranslateElement({
pageLanguage: 'ca'
}, 'google_translate_element');
}

Amaral - Camins

la mar de camins: "Camins" (SOPA DE CABRA)

la mar de camins: "Camins" (SOPA DE CABRA)

"Camins" (SOPA DE CABRA)


Camins que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són

Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert

Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous

No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor

Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous

Font: acords.net

camins


La mar de camins ens porten pels escenaris de la vida. Avui m'aturo i sec a contemplar des d'una pedra on sóc... i cap on vaig. Allà ,el meu horitzó...puc triar els camins per acostar-m'hi. De vegades no veig l'horitzó, perquè no m'aturo i la pols del camí enterboleix el més immediat.
Tant sols m'agrada recordar que puc obrir els ulls i mirar. Vull recordar que ara encara puc triar. Puc triar : cap on dirigir les meues passes, com aixecar el peu i amb qui...
Què bonic poder triar...sempre, puc triar ...i trobar un nou camí.